Història de la filosofia | ||||||||||||||||||||||
|
| |||||||||||||||||||||
Sòcrates
 | Sòcrates fou un filòsof grec, a qui es considera el fundador de la filosofia occidental. Es tractad'unfilòsof del qualnomésens ha arribatinformació a través delsseusdeixebles. En particular, elsdiàlegs de Plató. Biografia Segons Plató, el pare de Sòcrates va ser Sofronisc, que treballavaambpedra (o bé un picapedrer, o bé un escultor), i la seva mare Fenàreta, una llevadora. Tot i que habitualmentse'lcaracteritzacom a lleig i baixd'estatura, Sòcrates es va casar amb Xantipa, que era moltmésjove que ell. Ambella va tenir tresfills, Làmprocles, Sofronisc i Menexenus. El seuamic Critód'Atenes el criticaria per abandonar elsseusfillsquan va refusar intentar escapar abans de la sevaexecució. |
Els textos anticssemblen indicar que Sòcrates no treballava. En el Simposi de Xenofonts'afirma que Sòcrates va dir que es dedicava tan sols al que creia que era l'artoocupaciómés gran: la discussiófilosòfica.Diversos diàlegs de Plató fan referència al servei militar de Sòcrates. El certés que Sòcrates va viure en una època inestable, marcada per la Guerra del Peloponès i la dictadura dels TrentaTirans. Sòcrates afirma que va servir a l'exèrcitatenencdurant tres campanyes.
L'any 399 aC, es presenta una acusació contra Sòcrates per tres càrrecs: no creure en elsdéusgrecs i introduirnousdéus (el delicted'asebeia, traduïthabitualment per impietat) i corrompre la joventut. També se l'acusaindirectament de ser un sofista i d'ensenyar l'astronomia d'Anaxàgores, que haviaestatacusat també d'impietat.
Socrates va ser comdenat a mort, elsseusamics li van dir k si volial’ajudarien a fugirperòell es va negar per coherènciaamb si mateix. Arribat el moment, Sòcratesingereix la cicuta, que li provoca la mort, als 70 anys d'edat.
El mètode socràtic
La sevacontribuciómésimportant al pensament occidental probablement va ser el seumètoded'investigació dialèctica, conegutcom el mètodesocràtic o mètoded'elenchus. Va utilitzaraquestmètode per investigar especialmentelsconceptes morals claus, com ara el Bé o la justícia. És per aquestmotiu que es considera a Sòcrates el pare de l'ètica occidental o filosofia moral, aixícomd'altres temes claus en la filosofia.
Coneixement
Sòcratesacostumava a dir que el seu coneixement es limitava al fet de ser conscient de la sevapròpia ignorància. Sòcratescreia que el fetd'obrarmalament era una conseqüència de la ignorància, i que aquells que hofeien no sabiencomfer-hobé. Sòcratesnomésasseguravaconèixer "l'art de l'amor", que connectavaamb el conceptede l'"amor a la saviesa", és a dir, la filosofia. Mai va considerar-se un savi, sinó que tan solsdeiaconèixer el camí que un amant de la saviesa ha de seguir per aconseguir-la.
Georg Wilhelm Friedrich Hegel
Georg Wilhelm Friedrich Hegel (Stuttgart, 27 d'agost de 1770 - Berlín, 14 de novembrede 1831), filòsof alemany de l'idealisme absolut.
Va rebre la seva formació en el Tübinger Stift (seminari de l'Església protestant a Württemberg), on va fer amistat amb el futur filòsof Friedrich Schelling i el poeta Friedrich Hölderlin.
Li van fascinar les obres d'Spinoza, Kant i Rousseau, així com la Revolució Francesa la qual va acabar rebutjant quan va caure en mans del terror jacobí. Se'l considera l'últim delsMés Grans metafísics. Va morir víctima d'una epidèmia de còlera, que va fer estralls durant l'estiu i la tardor de 1831.
Considerat per la Història Clàssica de la Filosofia com el representant dela cimera del moviment decimonònic alemany del idealisme filosòfic i com un revolucionari de laDialèctica, hauria de tenir un impacte profund en el materialisme històric de Karl Marx. Hegel és cèlebre com un filòsof molt fosc, però molt original, transcendent per a la història de la filosofia i que sorprèn a cada nova generació. La prova està en què la profunditat del seu pensament va generar una sèrie de reaccions i revolucions que van inaugurar tota una nova visió de fer filosofia; que van des de l'explicació del materialisme Marxista, el pre-existencialisme de Søren Kierkegaard, la fuita de la Metafísica deFriedrich Nietzsche, la crítica a la Ontologia de Martin Heidegger, la filosofia de Jean Paul Sartre, el pensament nietzscheà de Georges Bataille i la teoria de la desconstrucció deJacques Derrida, entre d'altres. Des dels seus principis fins als nostres dies els seus escrits segueixen tenint gran repercussió, en part donades a les múltiples interpretacions possibles que tenen els seus textos.
John Stuart Mill
John Stuart Mill va ser el primer fill de James Mill, un filòsof anglès.
Mill treballà per la Companyia de les Índies Orientals britànica, però fou també Membre del Parlament pel partit liberal. En la seva obra "Consideracions sobre el govern representatiu", Mill exposa diverses reformes per al parlament i el sistema electoral, especialment en temes de representació proporcional i extensió del dret de sufragi.
El 1851 Mill es casà amb Harriet Taylor després de 21 anys d'amistat. Harriet Taylor tingué una gran influència en l'obra de Mill tant al llarg de la seva amistat com posteriorment durant el matrimoni; n'és un exemple la defensa que fa Mill dels drets de la dona.
La seva obra Sobre la Llibertat va ser un llibre de gran transcendència sobre la naturalesa i els límits del poder, el qual podria ser legítimament exercit per la societat sobre l'individu. Un argument bàsic de Mill fou l'anomenat Principi del dany, és a dir, la gent és lliure de fer el que li sembli convenient sempre que això no suposi un dany o perjudici per als altres. En base a aquest argument, Mill va defensar que el paper de l'estat hauria de ser la supressió de les barreres a la llibertat, com ara algunes lleis, i reduir-les en base exclusivament al principi del dany.
PLATÓ
Va ser un filòsof grec que va viure entre l’any 427 i l’any 347 aC, molt influent en el pensament humà.
Fins els 21 anys no va dedicar-se a la filosofia, fins llavors va ser soldat de l’exèrcit grec. Va ser quan Grècia va caure contra Esparta que es va interessar pel pensament humà i es va fer deixeble de Sócrates. El 399 aC., després de la condemna a mort de Sòcrates, Plató va caure en una profunda depressió i va escriure molts textos dedicats al seu mestre per evitar que es tornessin a donar les injustícies que ell va patir. Per refugiar-se del seu sentiment de desesperació, va aprofitar per viatjar a diferents països del Mediterrani. Quan va tornar, va crear una academia on hi va estudiar Aristòteles, el seu deixeble.
“Debemos buscar para nuestros males otra causa que no sea Dios.”
